Conclusions
La realització d’aquest projecte m’ha permès dissenyar un procés d’ensenyament – aprenentatge i portar-lo a la pràctica, de manera que s’han aplicat de forma pràctica tots els coneixements i conceptes adquirits al llarg de l’assignatura, i especialment, en el mòdul 2.
Una de les primeres conclusions demostrades és que la tecnologia pot contribuir a dissenyar, realitzar i recolzar aprenentatges significatius.
Un altra conclusió, que aporta elements per configurar l’anterior, és que perquè un aprenentatge sigui “significatiu” la motivació de l’aprenent ha de partir d’ell mateix, és a dir, que ha d’estar vinculada a les seves necessitats, intencions, expectatives i experiències. Cal llavors parar atenció quan dissenyem les activitats perquè els continguts que seleccionem per facilitar l’assoliment dels objectius estiguin ben contextualitzats amb aquests interessos i punts de partença del coneixement dels aprenents.
Quan es parla del protagonisme de l’aprenent com a actor i subjecte actiu del procés d’aprenentatge, efectivament, s’està posant l’accent en que el coneixement no es pot transmetre, sinó que es construeix pel propi alumne/a manipulant l’objecte de coneixement (a nivell cognitiu) i interactuant amb els altres que conformen la seva particular realitat cultural (docent, companys, societat, noves tecnologies...).
El fet de poder dissenyar i aplicar un projecte m'ha permès reflexionar sobre la tasca educativa, sobre l’abans i el després, sobre el punts forts i els febles, sobre els resultats d’aprenentatge, sobre les activitats d’aprenentatge, etc. Es tracta de quelcom molt important perquè permet concloure que partint d’un problema els nens s’hi impliquen, veuen l’aprenentatge com quelcom funcional i necessari, senten que el procés d’aprenentatge és responsabilitat seva i es mostren més motivats. A més, arriben a un aprenentatge significatiu dels continguts i les competències que es pretenen desenvolupar.
La clau de tot plegat és partir d’un problema que es plantegin els propis alumnes i i tenir en compte el rol del docent Respecte aquest la seva funció és la d’acompanyament i guia del procés, emprant la tecnologia educativa, que implica l’elaboració del disseny i planificació d'estratègies d'aprenentatge i ensenyament, la investigació de processos, l’anàlisi de necessitats de diversa índole, la formulació d’objectius, la selecció i organització dels continguts i activitats adequats, la planificació dels recursos, la implementació, les estratègies de comprovació del desenvolupament, redisseny o reorientacions i avaluació, a més del disseny i la implementació de mitjans aplicats entre els quals destaquen les TIC.
Després, el projecte es desenvolupa partint d’un disseny base, que en certa mesura, ha de restar obert per respondre a la diversitat de l’alumnat, a les seves característiques i necessitats específiques que pot presentar durant el desenvolupament i implementació d’aquest.
Finalment, el projecte s’ha de poder avaluar si els alumnes han assolit l’aprenentatge esperat: si ha estat significatiu, si han après, si han gaudit... I també s’ha de poder avaluar la pròpia pràctica educativa, fent una avaluació tecnològica del disseny que ens permeti veure tant els punts forts per poder-los potenciar en un futur, com els punts febles per reduir-los i cercar alternatives millors.
Així doncs, puc concloure que aquesta PAC 2.5, tot i que costosa, ha estat un aprenentatge significatiu per a mi, ja que m’ha permès fer un aprenentatge global i constructiu de tota l’assignatura, aplicant tots els coneixements adquirits a la realitat del món educatiu. Per tant, ha estat un aprenentatge actiu, constructiu, intencional, contextualitzat (en la realitat del món educatiu), conversacional i col·laboratiu (amb els alumnes, i també amb el consultor i els companys a través del fòrum, el debat i el blog), i reflexiu (amb l’avaluació dels aprenentatges, del disseny del projecte i l’autoavaluació dels propis aprenentatges).
